L’edifici «okupat» de la Rambla de Santa Mònica


El CADCI, fundat l’any 1903, comprà la seva nova seu —amb cèdules— el 1913 al Círculo Ecuestre. Allà hi instal.laren el Centre, ja que n’era el propietari, a la Rambla de Santa Mònica, 25 (ara, núm. 10) de la capital de Catalunya. En va pagar 335.000 pessetes davant d’un notari.
L’any 1917 el CADCI tenia 10.000 socis, i el 1923, quan el capità general de Catalunya, el general Miguel Primo de Rivera i Orbaneja, va fer el seu Cop d’estat, ja en tenia 20.000 i el Centre funcionava a ple rendiment en totes les seves seccions. Va ser llavors que Primo de Rivera el clausurà i l’entregà al Sindicato Libre de l’època —d’ultra dreta— i els dirigents de la Secció de Propaganda del CADCI foren processats.
Amb la República, el CADCI recuperà el seu estatge, però fou el 6 d’octubre de 1934 quan la seva casa de la Rambla de Santa Mònica fou canonejada (i sofrí força destrosses) pels militars que tenien emplaçada l’artilleria a les Drassanes de Barcelona. Defensant el Centre i Catalunya foren morts tres socis del CADCI.

Per la Sala d’Actes d’aquest edifici hi havien passat les figures més representatives del món de les lletres, les arts i la política i també del món de la ciència i la cultura, com per exemple (per no allargar-ho i citar-ne només alguns):

conferenciant

tema

Bofill i Mates, Jaume

Orientació Nacionalista

Cambó, Francesc

Constitució de Societats Mercantils

Carrasco, Manuel

Pro Dret Civil Català

D’Ors, Eugeni

Introducció a la conferència d’Educació Civil

Fabra, Pompeu

Les Normes Ortogràfiques

Macià, Francesc

Orientacions a Seguir davant el Moment Actual
Sobre els Drets de Catalunya

Puig i Cadafalch, J.

Obra Cultural de la Diputació i la Mancomunitat

Rahola, Frederic

La Lletra de Canvi


Alguns socis del CADCI —en plena Guerra d’Agressió— es decidiren per apuntar la seva Secció Sindical a la UGT sense que aquesta tingués res a veure amb l’organització ni amb la propietat de l’edifici del CADCI.
Tot just entrar a Barcelona, les hordes de Franco van apoderar-se de l’edifici del CADCI, i el van vendre el 1947 a la Falange Española (FET-JONS).
Fins el novembre de 1975 (amb la mort del dictador Franco) no hi va haver cap esperança de recuperar-lo. Però el Govern español decretà el 1987 que l’edifici en qüestió era propietat del Ministeri de Treball i el cedí a la UGT, sindicat afí al Partido Socialista Español, llavors al Govern de l’estat. Al cap d’uns anys de dura lluita jurídica, el CADCI aconseguí que Ignasi Farreres i Bochaca, conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya manifestés (1996):