|
|
Mentre hi ha Visa hi ha esperança
99 refranys reciclats i frases refetes
per Carles Capdevila (1997)
Qui dia passa refrany empeny
Si Joan Amades aixequés el cap estaria orgullós de com es regeneren els usos i tradicions de tots els que vivim, cobrem de l'atur o fins i tot treballem a Catalunya. D'allò que abans en deien renovar-se o morir avui en diem reciclar-se o morir, i l'objectiu d'aquest refranyer reciclat ha estat adaptar les nostres frases fetes als temps difícils que ens toca viure. Construir frases refetes, vaja.
Els proverbis, locucions, i frases fetes dels nostres refranyers de tota la vida contenen tanta saviesa amagada que són perfectament aplicables a uns usos que ni tan sols existien quan les sentències van ser formulades. Vull dir a costums d'avui en dia com anar de rebaixes, viure de crèdit, sotmetre'ns a dietes, fumar com condemnats, patir amb el Barça o creure'ns els anuncis.
Confesso que a vegades el reciclatge del refranys és una mica forçat, però ja se sap que frase-feta la llei, frase-feta la trampa. I qui dia passa, refrany empeny. I tal dia farà un refrany.
Nota: Mentre hi ha Visa hi ha esperança (99 refranys reciclats i frases refetes) és l'extracte d'un treball inèdit de Carles Capdevila que conté 444 refranys agrupats en 21 temes. L'autor ha decidit cedir aquest avançament a un mitjà cibernètic com Vademecum convençut que és el lloc més idoni, perquè aquí sí que no hi ha ni un pam d'Internet. © Carles Capdevila i Plandiura.
I. Bon vent i Barça renova
El camp juga un paper protagonista en el cultiu de les tradicions d'aquest país. No en va una gran quantitat dels nostres refranys més populars van florir com a consells per als camperols, elaborats a partir dels seus usos, creences i supersticions.
Amb una lògica aclaparadora, aquest Nou Refranyer ha trobat les arrels actuals del nostre poble plantades justament al Camp Nou, on milers de Nou-Camperols -profèticament batejats com a culers quan encara no estava clar que anirien tant de cul- sembren esperances i recullen disgustos sempre que es gira el mal temps o jugadors i entrenador es comporten com uns autèntics patates.
La saviesa popular que abans brotava entre naps i cols ens recorda que avui les satisfaccions més grans es produeixen entrenats i gols. Però com que ja se sap que això no passa tan sovint com tots voldríem, cal advertir que qui no es consola és perquè no gol, i que és millor no llançar les campanes al gol abans d'hora.
El coratge blaugrana s'ha demostrat quan la nova llei esportiva de societats anònimes estava a punt d'obligar-nos a canviar aquest nom que sap tothom (Barça, Barça, Baaarça!) pel de Bar S.A, que no el sap gairebé ningú i a més a més sembla una broma. Els madrilenys ja feien córrer l'acudit maligne que ara sí que aniríem de copes, però els culers sempre hem tingut clar que quan anem de copes no ho fem al bar de la cantonada. Hi anem com més lluny millor, i si pot ser a Europa, a Europa.
REFRANYER
1. Bon vent i Barça renova: Sense que el vent hi hagi tingut res a veure, el cas és que les coses et van de cara, el Barça t'assegura feina un parell d'anys més empaitant la pilota i t'augmenta la fitxa.
2. Ser un tap de Barça: Ser tan baixet com el Núñez.
3. Donar carbarça: Refusar una oferta ultramilionària per fitxar pel Barça.
4. Com un Barça d'oli: Aquesta és una expressió encara desconeguda per la majoria, entre altres motius perquè no és gaire usual que l'equip vagi que rellisca ni que la relació entre plantilla, cos tècnic i cos directiu sigui com una seda.
5. Donar Barça per perdiu: Engany habitual utilitzat per ensarronar jugadors. Se'ls promet que el Barça els farà feliços però un cop han fitxat descobreixen que els han ben ensarronat.
6. Llançar les campanes al gol: Cantar un gol de manera exaltada, repicant, en el més pur estil Puyal.
7. Vol i gol: És un crac, en Ronaldo. Marca tots els gols que li dóna la gana.
8. Gol i dol: A vegades un gol no és motiu d'eufòria, sinó que dol a l'ànima. Sol passar quan te'l fa el contrari, o encara més quan el fa un ganàpia del teu equip, però a la pròpia porteria.
9. Qui tot ho gol tot ho perd: Tàctica arriscada, massa ofensiva, que acaba suposant la desfeta per intentar marcar com sigui, precipitadament, sense cobrir bé les espatlles defensives.
10. Qui no es consola és perquè no gol: Encara que costi de creure, hi ha penes pitjors que la de fallar garrafalment una oportunitat cantada.
11. Anar de culer: Anar sempre de bòlit per culpa de ser un fanàtic incorregible del Barça.
12. Anar de copes: Somni secret de tot culer. Té molt menys a veure amb l'alcohol del que molts creuen, tot i que una mica de cava no faria mal si, efectivament, anar de copes d'Europa (o almenys anar de copes del Rei) fos un costum seguit amb més fidelitat i constància pels jugadors de can Barça.
13. Anar de copa a caiguda: Una de freda i una de calenta. Després de guanyar la Recopa d'Europa perden a casa amb el Rayo.
14. Esperar amb Canaletes: Esperar amb ànsia que el Barça guanyi la Lliga d'una vegada per anar a la famosa font de les Rambles a celebrar-ho, i no pas amb aigua de l'aixeta.
15. Penjar els àrbits: Practicar un esport violent consistent a escarmentar uns quants senyors vestits de negre amb l'esperança que els seus col.legues preferiran salvar el coll i optaran per penjar els hàbits i canviar de feina.
16. Qui no plora no mana: Lema vital de Josep Lluis Núñez, que ja va aprendre de petitet (quan ho era més que ara) que plorar és la millor manera de rebre el pit i poder-lo xuclar amb alegria. A mesura que va anar creixent (que es va anar fent més vell), Núñez va descobrir que també per poder seguir manant (activitat que li agrada tant o més del que li agradava rebre el pit matern) no fa cap nosa deixar caure una llagrimeta en els moments més emotius de la temporada, sobretot si hi ha TV3 per deixar-ne constància.
17. Fitxar fora de test: Sense que l'acció de contractar un nou jugador i la d'alliberar la bufeta tinguin gran cosa a veure, la frase és aplicable un any sí i l'altre també a la majoria de directius del futbol. Alguns malparlats utilitzarien obertament el verb complementari, i en dirien "cagar-la".
II. Qui té Visa no és traïdor
Viure a crèdit és un acte de fe que les Caixes promouen amb molt d'interès. I tant d'interès per part seva és molt d'agrair, però sovint és impagable. Les Caixes s'han agafat tant al peu (i al preu) de la lletra el qualificatiu de benèfiques que cada any s'inventen noves comissions per augmentar els beneficis.
Una Visa d'Or o i una hipoteca total marquen la diferència essencial entre la gent que té crèdit i la que no en té. Els que tenen crèdit te'ls pots creure, són de confiança, perquè estan lligats de mans i peus i obeeixen com xaiets. Són homes i dones de fe, tan crèduls en les pròpies possibilitats com per haver compromès el sou dels pròxims tres anys per pagar les vacances de l'estiu passat, que al capdavall tampoc van ser res de l'altre món (per unes vacances de l'altre món t'exigeixen que hipotequis mitja vida eterna, però amb el que et costa arribar al final de mes en aquest món, viure eternament hipotecat deu ser un malson).
REFRANYER
18. Mentre hi ha Visa hi ha esperança: Per molt que la paga faci figa a mitjans de mes, la tarja de crèdit ens conduirà a bon port.
19. Qui té Visa no és traïdor: Encara que faci tota la cara d'endrapar com un lladre, segur que aquest client no ens trairà i pagarà el sopar, perquè li transparenta la Visa d'or a la butxaca de la camisa.
20. Salta a la Visa: Es veu a venir que caldrà pagar-ho a crèdit.
21. Perdre el món de Visa: Desmaiar-se en rebre la factura mensual de la tarja de crèdit.
22. D'on no n'hi ha no en Caixa: Si tens el compte corrent de La Caixa ben eixut no cal ni que la posis al forat, la tarja, que no en rajaran ni cinc.
23. Per un aval tot s'hi val: No cal tenir escrúpols, ni per Carnaval ni durant la resta de l'any, en el moment d'enredar qualsevol amic o parent perquè doni la cara i signi el nostre penúltim crèdit.
24. No s'hi val a avalar: Si bades a l'hora de signar un aval pots acabar pagant molt cara la badada. N'estàs avisat.
25. Avalar la va: Li va concedir un aval a la babalà, sense pensar-s'ho, i mira que l'havien avisat prou en el refrany anterior
26. Fer el préstec: Quedar en una situació ridícula, fent totalment el préssec, per no poder pagar el crèdit.
III. Tenir molts fums
Ahir al cine vaig tornar a veure allò que el vent s'endugué. I vaig comprovar que era, un cop més, fum. M'ho veia a venir feia estona, i a la fi vaig contemplar l'espectacle des de primera fila. Com se l'enduia de la punta de la cigarreta del veí de butaca i el duia de dret a la punta del meu nas. És intolerable que encara quedi gent amb tants fums fins i tot en locals tancats. "Demà serà un altre dia", em vaig consolar mentre s'acabava la pel.lícula.
Hi ha gent tan viciosa que somia amb la immortalitat però no sap què fer de les seves mans quan porta cinc minuts sense encendre una cigarreta. I si els restes les hores del dia que dediquen a dormir i les que dediquen a fumar, els queden els minuts justos per anar a l'estanc a comprar tabac, els minuts perduts demanant foc i aquells segons diaris de reflexió sobre si no començaria a ser hora de deixar l'hàbit.
El debat entre fumadors i no fumadors està tan encès que tinc por de cremar-m'hi els dits. Per això recorro al refranyer popular, que no s'està de res, i fa al.lusions ben clares als fumadors, la majoria d'elles negatives, ja que els fa treure foc pels queixals, pujar-los els fums al cap o anar-se'n en fum.
REFRANYER
27. Pujar-li els fums al cap: S'ha tornat un cregut des que fuma tabac ros.
28. Tenir molts fums: Aquest ja era cregut quan no fumava, però ara amb tres paquets diaris no hi ha qui el suporti.
29. Anar-se'n en fum: Comprovar que un mes sí i l'altre també el sou desapareix en despeses d'estanc.
30. Tant se me'n fum: M'importa molt poc si fumes o no, mentre no em tiris el fum a la cara.
31. Treure fum pels queixals: T'indignes després d'empassar-te el fum que t'ha tirat a la cara un fumador desconsiderat de la taula del davant.
32. Fer senyals de fum: Intentar lligar a la discoteca amb el llenguatge dels indis, a base de deixar anar anelles de fum enlaire per impressionar.
33. Posar les mans al foc: Estar convençut que el tabac no és tan perillós com diuen, i seguir fumant com un carreter.
34. Posar llenya al foc: Introduir nous elements de discussió en l'etern debat entre fumadors i no fumadors.
35. Fer foc d'encenalls: La teva tan anunciada decisió de deixar de fumar ha quedan en un no-res.
36. Fugir del foc i caure a les brasses: Deixar de fumar tabac i caure en l'addició a la cocaïna.
37. I aquest conte s'ha tabac: Van ser feliços menjant anissos en substitució dels tres paquets de tabac diaris.
38. S'ha tabac el bròquil: Ja n'hi ha prou de vici, que tu et fumaries fins les fulles de la verdura.
39. Ni fa ni fum: Les drogues et deixen indiferent, per això ni esnifes cocaïna ni fumes marihuana.
40. Passar-se de la ratlla: No tenir cap mena de control en la dosi de cocaïna, o no tenir-ne mai prou, fins a sobrepassar els límits de l'esnifable.
41. Ser un coca-solta: Ser un estúpid addicte a la cocaïna.
42. Estar fet una coca: Trobar-se en aquell estat depressiu posterior a l'eufòria de la dosi de cocaïna, sense ganes de fer res.
43. Estar fet pols: No s'ha pogut demostrar si és cert allò que eres pols, però està més clar que l'aigua que en pols et convertiràs, i que, si segueixes injectant-te heroïna com un cavall, t'hi podries acabar convertint molt abans del previst.
44. Fer-se't la coca aigua: Fer-se't la boca aigua de ganes de fer una ratlleta de coca.
45. Prendre el pols: Controlar el ritme cardíac d'un addicte en els moments d'excitació posteriors al consum de la seva dosi.
46. Obtenir a pols: Guanyar-se una cosa a base de traficar com un camell.
47. L'hàbit fa el mono: En aquesta vida pots vestir sotana i no per això ser un home sant, però sí que és ben cert que el qui s'habita a la droga dura acaba tenint el mono. Això va a missa.
48. Penjar els hàbits: Deixar de pagar religiosament la dosi d'heroina o cocaina i optar per la rehabilitació i desintoxicació.
49. Ensumar-s'ho: Veure-s'ho a venir, que esnifar tanta coca no pot anar bé per a la salut.
IV. Hi ha més dietes que llonganisses
El problema d'una dictadura no està tant en el que dicta, sinó sobretot en el que dura. Submergint-nos en l'Antic Règim, podem arribar a endevinar quant duraran els actuals, de règims. I actuar en conseqüència, encara que això requereixi una altra revolució burgesa (res a veure amb les hamburgueses, que tenen ben poc de revolucionàries) amanida amb sang i fetge. O sigui, un tiberi d'aquells per sucar-hi pa.
Històricament, és prou sabut que ja quan en Panxo va amenaçar en Pinxo de punxar-lo amb un punxó, en Pinxo va respondre-li clarament: "punxa'm, però a la panxa no". Si els catalans havíem resistit amb enteresa amenaces d'aquesta categoria, ¿què explica la resignació actual amb què ens sotmetem a la primera dieta que se'ns imposa? ¿No deu ser que una sobredosi de biomanans ens ha debilitat el cervell i hem acabat bevent-nos l'enteniment en forma de batuts de règim amb gust de xocolata, vainilla o maduixa?
Temps era temps, els homes i dones de pes eren els que demostraven més maduresa per assumir el pes de la responsabilitat. I, per descomptat, quan algú no acabava de fer el pes no mereixia cap mena de confiança. En èpoques de racionament i vaques magres, quan el nostre pa de cada dia tardava més de vint-i-quatre hores a fer acte de presència a taula, l'espera es feia més llarga que un dia sense pa. Avui són els règims els que ens fan renunciar a la ració diària d'aquest aliment. Obligar el nostre estómac a prescindir del nostre pa de cada dia és un crim. I, segons tots els indicis, es tracta d'un crim PA-ssional.
REFRANYER
50. No es pot matar tot el que és gras: Reivindicació social dels que, malgrat ser incapaços de mantenir un tipus de top-model, es consideren dignes de viure en pau.
51. Posa-t'hi fulles: En lloc de patates fregides t'hi poses una mica d'enciam, per acompanyar el bistec.
52. Ha begut oli: Ja l'ha ben vessada. Acaba de cedir a la temptació de sucar pa a l'oli de l'amanida, i així no hi ha qui perdi ni un sol gram.
53. Entre naps i colesterols: Quan no és una cosa és l'altra, la qüestió és que sempre troben algun motiu per posar tothom a dieta!
54. Cenyi figura fins a la sepultura: En aquesta societat contradictòria tothom està obsessionat per mantenir la cintura fins que la dinya, i ja és ben trist, ja (sobretot dinyar-la).
55. Entrecot i massa: Fer-ne un gra massa amb el pes del bistec que toca menjar per dinar, per evitar quedar amb gana.
56. Hi ha més dietes que llonganisses: Cada dia se n'inventen de nous, de règims, però no hi ha manera que cap d'ells permeti tastar l'embotit.
57. Estar amb light al cor: Témer que la bàscula aconsellarà una dieta a base de productes baixos en calories.
58. Aquí light allà m'aixeco: En faig una de freda i una de calenta, i així és clar que no m'aprimo. Quan hi caic menjo algun producte baix en calories, però al cap d'una estona m'aixeco la moral amb un dònut de xocolata.
59. No mirar prim: Menjar de tot sense preocupar-se gens ni mica per l'excés de greix ni calories.
60. Un gras com un cabàs: Aquest xicot és un cas, cada dia s'engreixa més, ja té un cul com un cove!
61. Això ja passa de taca d'oli: Ara sí que l'has feta bona, abocant mig setrill d'oli d'oliva damunt les quatre fulles d'enciam que et toquen per sopar.
62. Caure pel seu propi pes: Ser evident que ha arribat l'hora de posar-se a dieta.
63. No acaba de fer el pes: Li segueixen sobrant uns quilets per tenir un cos digne d'admiració.
64. S'ha acabat el bròquil: Ja n'hi ha prou, d'atipar-se de verdura.
65. Enviar a fregir espàrrecs: Desitjar el pitjor a una persona. Per exemple, que fins i tot quan menja el producte amb menys calories del mercat -l'espàrrec- el passi per la paella per continuar engreixant-se com un porc.
66. Qui dieta passa any empeny: Després del règim per fer goig a la platja aquest estiu, vindrà aviat un altre hivern de coll per tornar-se a passar de la ratlla... fins al nou règim de la primavera que ve. És llei de vida.
67. Prendre mesures dràstiques: Sotmetre's a una dieta rigorosa que obliga a mesurar absolutament tots els aliments.
68. Fugir del porc i coure a la brasa: Dues bones maneres d'escapar de l'excés de calories són no menjar carn porcina i cuinar la carn de xai, vedella i pollastre de la manera més natural, amb foc de llenya.
69. Estirar més el gras que l'amanida: En un self-service, estirar el braç per agafar els plats rics en greixos i no posar-se gens d'enciam ni tomàquet.
70. No haver-hi ni un gram de net: En aquesta dieta hi ha alguna cosa que falla, tot són porqueries.
71. Sortir de l'ou: Posar seny i deixar de menjar colesterol, encara que això suposi haver de suprimir les truites.
72. Somiar truites: Després d'uns dies de rigorós règim anticolesterol, desitjar en somnis una truita, ni que sigui a la francesa.
73. Somiar fruites: Després d'uns dies de rigorós règim a base de menjar fruita, tenir malsons protagonitzats per pomes i préssecs.
74. Qui no vulgui greix que es mulli el cul: Qui vulgui perdre quilos que faci uns quants abdominals per suar la cansalada.
V. Anar de robes apilat
Poca broma amb el "ja és primavera a El Corte Inglés". Aquí em teniu fent tot el que puc -de fet, no estic obligat a més- per reciclar els refranys i adaptar-los als nostres usos i abusos d'avui en dia, i va i em trobo que aquests grans magatzems es van apoderar fa anys i panys de la festa més explosiva de totes les festes que es fan i es desfan. Que abans la primavera fos l'explosió de l'any i ara sigui l'explotació de l'any és una prova de com hem rebaixat les nostres ambicions a mesura que els magatzems ens rebaixaven el preu de les sabates, fins que ens han caigut als peus (no les sabates, que és la seva feina, sinó les ambicions, que caldria esperar un xic més altes).
Aquí caic allà m'aixeco, ens deixem consumir per l'ambició del saldo i no acabem només estirant més el braç que la màniga, costum sempre perdonable, sinó estirant els cabells de l'aspirant a la mateixa ganga. Un cop assumit que qui paga mana, a les rebaixes moltes vegades qui pega demana primer, però tot i així riu dos cops.
Les rebaixes tenen 9.995 avantatges indiscutibles, però aquests es poden girar en contra del consumidor si no es domina la tècnica del saldo i s'està sempre al peu del canó, que no té res a veure amb estar al preu del que no (que no, home, que no).
REFRANYER
75. Anar de robes apilat: Comprar-ho tot a les rebaixes, anant d'una botiga a l'altra, com aquell qui va d'Herodes a Pilat, i sempre entre multituds.
76. Estar en preu de guerra: Iniciar una batalla ferotge amb la competència, a base de fer unes rebaixes encara més rebaixades que les que fan ells.
77. Ficar-se de preus a la galleda: Equivocar-se i comprar una cosa caríssima el dia abans de les rebaixes.
78. No vols saldo, a dues passes: No ets gens partidari de comprar res a les rebaixes, però si no volies caldo, dues tasses: tens el barri ple de saldos.
79. No tocar de preus a terra: En aquesta botiga no són gens realistes, tenen els preus pels núvols.
80. Anar amb preus de plom: Vigilar molt per no ser més cars que la competència, ja que optar pels preus pesats és un mal negoci, durant les rebaixes.
81. Caure l'ànima als preus: Desanimar-se en veure que els texans de marca només els han rebaixat un deu per cent, i per tant segueixen sent caríssims.
82. Negar i guardar la roba: Assegurar que no s'ha anat de rebaixes, amagant les últimes compres un temps prudencial perquè no es noti que es va d'estrena l'endemà que ja és primavera a El Corte Inglés.
83. Agafar-s'ho al preu de la lletra: Creure's que aquest vestit val el que marca l'etiqueta, quan en realitat han inflat el preu perquè les rebaixes facin més patxoca.
84. Tenir un preu a la tomba: La botiga agonitza de tant que ha rebaixat els preus.
85. Aixecar la camisa: Enredar el consumidor oferint-li dues camises pel preu d'una però sense advertir-lo que tenen tara.
VI. Bon vent i marca nova
Aquest capítol publicitari del refranyer reciclat que escric a Mà(cintosh) està farcit de referències a marques comercials, i per tant conté tanta publicitat subliminal com hi he sabut introduir. Em pregunto doncs si és que tenen pa (Bimbo) a l'ull els publicistes de les cases al.ludides, que no m'hagi arribat encara ni una trista comissió per una contribució tan interessant -i interessada- en la difusió dels seus productes. (Òndia, els dònuts!)
Seria molt trist que en properes edicions em veiés obligat a canviar les marques escollides per unes altres, per manca de liquidesa. Mentre hi ha American Express hi ha esperança no té ni la meitat de grapa que mentre hi ha Visa hi ha esperança, i qui Font Vella els seus mals espanta és un eslògan bastant més ensopit que Qui Fanta els seus mals espanta, perquè a sobre de no tenir gas ni color, no rima. I a més ja se sap que pagant Sant Pere Fanta. (Òndia, la cartera!)
Vull dir que tot el que bé comença bé cava. I tot i que a vegades sembla que no hi hagi un pam de (Freixe)net, en tot plegat, he de dir que encara queda gent que en sap un (Codor)niu, de publicitat, i entén el vertader valor del fet que ara mateix jo hagi introduït en el vostre inconscient aquestes dues marques tan nostrades i no alguna de francesa, per exemple. No, si, en el fons, sóc un tros de pa (Bimbo).
REFRANYER
86. Bon vent i marca nova: Engegues a fregir espàrrecs la teva marca de sempre, perquè t'ha convençut l'anunci d'una de nova.
87. A l'espot petit hi ha la bona confitura: Un anunci de vint segons pot ser brillant i un de dos minuts pot matar d'avorriment.
88. Geni i figura fins a la SCHWEPPESultura: Va morir sense que li agradés la tònica, segurament perquè l'havia provada poc.
89. Qui no vulgui pols que no MAGGI a l'era: Si no t'agrada el brou fet de pastilles concentrades, no en compris.
90. Això salta a LEVISta: Es veu d'un tros lluny que són uns texans de bona marca.
91. Hi ha moros a LACOSTE: Una banda d'àrabs es dedica a falsificar polos de la marca del cocodril.
92. Ser un COCA-SOLTA: Beure el refresc més poca-solta.
93. CAMY qui pugui: Cadascú que s'espavili per menjar el gelat.
94. Ets un KAS com un cabàs: Perquè beus una beguda refrescant molt especial.
95. Estar al peu del CANON: Estar sempre a punt de disparar la nova càmera de fer fotos de marca.
96. Sense ordre NIKON cert: Fer fotos desordenadament, a tort i a dret, amb una càmera de les que s'enfoquen soles.
97. Fer el cor FORD: Sostenir les llàgrimes en desprendre't del cotxe model Fiesta de tota la vida.
98. Qui FANTA els seus mals espanta: Aquest refresc sí que és la xispa de la vida.
99. De mica en mica s'omple la PRYCA: No saps ben bé com, però sempre que vas a l'hipermercat acabes amb el carro ple.
